Aquest estiu hem tingut el primer esdeveniment esportiu de nivell que organitza el nostre Club, i el comentari general dels participants és de "un 10 sobre 10", excel·ent, impressionant, quelcom que fa anys que no es veia a un club de platja... i altres comentaris de to similar.
L'organització ha sigut perfecte, el vent ha fallat però això no depen del nombròs i voluntariòs grup de persones que ha fet possible aquesta "festa" del patí i de la vela lleugera a una vil·la com Canet, que fa molts anys que no escriu cap plana rellevant a l'esport de la vela a Catalunya.
La participació ha sigut nombrosa per ser el primer cop que es realitza, amb 44 inscrits, entre els que trobem regatsites de primer nivell amb molts titols a les seves espatlles, com l'Ana Pujol, en Joan Comajuncosa, en Ramon Huertas, Marc Gratacòs, Ferran Bofill i molts d'altres.
Contribució de Xavi Vila a la crònica del Trofeu:
"LA SEGONA CENYIDA"
Permeteu que us parli en aquesta ocasió en primera persona, ja que aquesta preita crónica explica com la segona cenyida de la primera regata va ser la clau per a aconseguir una posició digna a aquest campionat. Val a dir que ens estem acostumant a navegar amb poc vent, fet que personalment no veig bé, però tenim el que tenim. El problema és que quan ve un dia de força 4 ja tothom pensa que és un huracà i no sabem reaccionar… (haurem de fer entrenaments a Tarifa)
Regata del dia 8. La sortida va ser, com totes, multitudinària i pel qui escriu, no excessivament bona. El bordo d’abaix seblava el bo, mentre jo el veia anant cap amunt junt amb una colla no gaire nodrida de “feliços equivocats”. Davant dels fets, viro i cap avall, però ja amb certa distància dels primers. Tornem a virar per fer l’últim bordo, i repicó que te crio. Total, calculo que aniria sobre el 15 o el 20. Fem el triangle, sense massa passió (fins i tot em passa el cubano..) i arribem a la boia d’abaix. El Carrasco, que havia tingut problemes a la boia 1, tira cap amunt (després veuríem que era el bordo bo per a la segona cenyida), però jo segueixo per abaix (ja se sap, s’ha de tener un cert esperit de contradicció). Mitja flota per davant, avançats i fent bordo per terra, però veig que tots cauen a sotavent, mentres que la meva proa pintava molt més cap a mar. Bauta!!! , ha rolat una mica, i tots ells seguien en el mateix bordo. Veient el panorama, però a tanta distància, m’adono que necessito obrir-me per guanyar veolocitat (això de velocitat és un dir, perquè anàvem tots a pas de tortuga). El fet és que veig que el barco camina bé- sensació molt més important que el què et digui el tàctic (especialment si no en portes) o si portes el pal a 7,15 o a quarts de nou- per tant, l’estratègia va ser continuar així, i caram, funciona !. Em creuo amb el Lilu, passo per sotavent al Remy, amb qui comencem a cenyir frec a frec i m’adono que trenta quilos de diferència entre ell i jo, es podien superar amb una estratègia diferent, passo al Xocolata i ja em trobo fent el bordo cap amunt amb la flota sencera a sotavent. Arrribant a la boia, repicó i em creuo amb el Carrasco (el molt punyetero havia encertat el bordo i també havia recuperar 10 ó 12 llocs). Enfilem l’empopada ja en el grup de davant (quan pots veure a l’Anna en el teu mateix tram de boia és que vas davant). Animat per la recuperació a l’empopada, passo al Carrasco i al Huertas, i gairebé enxampo al Coma. Finalment, l’hàbil Carrasco, aprofita el pas de la boia 3 per passar davant, però si voleu que us digui la veritat, no em va fer res que passés, la feina dura ja estava feta!.
Finalment, destacar la més que meritòria tasca del Mar i Vent al ser capaç d’organitzar una regata d’aquestes caracterísitiques a la perfecció. No es va sentir ni una queixa, tot va anar com un rellotge. La força de tots fa que les coses funcionin, seguim així i farem d’aquest club una manera diferent d'entendre la vela.
Ara, a per un campionat de Catalunya o d’Espanya (o del Món !!).
Felicitats a tots els organitzadors i participants
Xavi Vila
No limits
